UDTR — Radar mondial des droits de la Nature

Diseño adictivo o engañoso de plataformas digitales i validez del consentimiento : un análisis del marco normativo vigente

Identification

Clé publique

radar:r-2d09d0acbba0e9d3bba3faf89a0489c8

Auteurs

Ana Becerra Morata · Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Dret

Année déclarée

2026

Langue déclarée

es

Type source

dissertation

Première détection

2026-11-14T02:13:16.851776+00:00

Dernière observation des métadonnées

2026-11-14T02:13:16.851776+00:00

Dernière vérification HTTP

Non effectuée

Résumé documentaire — langue originale

Quan utilitzem xarxes socials o plataformes digitals, creiem que estem prenent decisions lliures. Però la seva arquitectura està creada per al contrari. Cada notificació, cada scroll infinit, cada recomanació algorítmica ha estat essencialment dissenyada per extreure les nostres dades personals. No paguem amb diners, paguem amb les nostres dades, informació i atenció. Els termes i condicions són intencionadament complicats, el consentiment es sol·licita de manera que ens fatiga, i els patrons de disseny estan fets al mil·límetre perquè fem exactament el que les plataformes volen. Vivim un miratge d'una presumpta llibertat d'elecció, que està totalment condicionada. Els algoritmes coneixen les nostres vulnerabilitats, les nostres dades s'utilitzen contra nosaltres: per definir-nos i classificar-nos. Això genera una problemàtica jurídica fonamental. Segons el Reglament General de Protecció de Dades, perquè el consentiment sigui vàlid ha de ser una manifestació de voluntat lliure, específica, informada i inequívoca. Però quan l'entorn està dissenyat per influir en les teves decisions, quan no pots entendre com funcionen realment els algoritmes, quan el cansament de consentiment et fa acceptar sense pensar, ¿pot aquest consentiment realment considerar-se vàlid? La resposta formal és que la llei ja ho prohibeix. La Llei de Serveis Digitals, el RGPD, la Directiva sobre Pràctiques Comercials Deslleials i l'Agència Espanyola de Protecció de Dades prohibeixen i declaren que el disseny manipulador i els patrons addictius violen principis de la protecció de dades. El marc regulador existeix, l'aplicació efectiva no. Encara no hi ha jurisprudència que condemni una plataforma per disseny addictiu i persuasiu o consentiment invàlid. Les plataformes continuen amb les seves pràctiques perquè les conseqüències legals són mínimes. Aquest treball examina si la llei actual pot realment protegir-nos en una nova era digital o si la bretxa entre el que la llei estableix i el que realment s'aplica ha derivat en la necessitat d'una intervenció més exhaustiva.

Identifiants

OPENALEX

https://openalex.org/W7172239055

Repères documentaires

Famille documentaire

Thèse

Types déclarés par les sources

dissertation

Les mentions d’entités ne constituent pas une preuve de reconnaissance juridique. La juridiction étudiée est distincte du pays d’affiliation des auteurs.

Sources

OpenAlex · Document 1

• Document · https://ddd.uab.cat/record/331941

Statut documentaire

Pertinence à examiner

Bibliothèque

Cette identité n’est pas encore intégrée à la Bibliothèque juridique.