UDTR Global Rights of Nature Radar

Diseño adictivo o engañoso de plataformas digitales i validez del consentimiento : un análisis del marco normativo vigente

Identification

Public canonical key

radar:r-2d09d0acbba0e9d3bba3faf89a0489c8

Authors

Ana Becerra Morata · Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Dret

Reported year

2026

Reported language

es

Source type

dissertation

First detected

2026-11-14T02:13:16.851776+00:00

Last metadata observation

2026-11-14T02:13:16.851776+00:00

Last HTTP verification

Not checked

Documentary abstract — original language

Quan utilitzem xarxes socials o plataformes digitals, creiem que estem prenent decisions lliures. Però la seva arquitectura està creada per al contrari. Cada notificació, cada scroll infinit, cada recomanació algorítmica ha estat essencialment dissenyada per extreure les nostres dades personals. No paguem amb diners, paguem amb les nostres dades, informació i atenció. Els termes i condicions són intencionadament complicats, el consentiment es sol·licita de manera que ens fatiga, i els patrons de disseny estan fets al mil·límetre perquè fem exactament el que les plataformes volen. Vivim un miratge d'una presumpta llibertat d'elecció, que està totalment condicionada. Els algoritmes coneixen les nostres vulnerabilitats, les nostres dades s'utilitzen contra nosaltres: per definir-nos i classificar-nos. Això genera una problemàtica jurídica fonamental. Segons el Reglament General de Protecció de Dades, perquè el consentiment sigui vàlid ha de ser una manifestació de voluntat lliure, específica, informada i inequívoca. Però quan l'entorn està dissenyat per influir en les teves decisions, quan no pots entendre com funcionen realment els algoritmes, quan el cansament de consentiment et fa acceptar sense pensar, ¿pot aquest consentiment realment considerar-se vàlid? La resposta formal és que la llei ja ho prohibeix. La Llei de Serveis Digitals, el RGPD, la Directiva sobre Pràctiques Comercials Deslleials i l'Agència Espanyola de Protecció de Dades prohibeixen i declaren que el disseny manipulador i els patrons addictius violen principis de la protecció de dades. El marc regulador existeix, l'aplicació efectiva no. Encara no hi ha jurisprudència que condemni una plataforma per disseny addictiu i persuasiu o consentiment invàlid. Les plataformes continuen amb les seves pràctiques perquè les conseqüències legals són mínimes. Aquest treball examina si la llei actual pot realment protegir-nos en una nova era digital o si la bretxa entre el que la llei estableix i el que realment s'aplica ha derivat en la necessitat d'una intervenció més exhaustiva.

Identifiers

OPENALEX

https://openalex.org/W7172239055

Documentary context

Documentary family

Thesis

Source-reported types

dissertation

Entity mentions are not evidence of legal recognition. Jurisdiction studied is separate from author affiliation country.

Sources

OpenAlex · Record 1

• Document · https://ddd.uab.cat/record/331941

Documentary status

Relevance pending

Library

This identity is not yet included in the Legal Library.